El Tribunal de la ciutat no és una organització fixa, sinó una ferramenta estructurada de democràcia participativa per a la resolució de conflictes i la presa de decisions estratègiques sobre temes que sorgeixen vinculats a la satisfacció del dret a la ciutat a València.
La concepció de la ciutat com a comú és la idea vertebradora del projecte. Amb el teló de fons del referent mundial que constitueix el Tribunal de les Aigües de València, s’ha plantejat aplicar l’enfocament de gestió col·lectiva en altres àmbits de la vida a la ciutat mitjançant dos resultats principals: La Carta de la ciutat i el prototip de deliberació col·lectiva del Tribunal.
La Carta de la Ciutat, redactada en desembre de 2022, és el resultat del procés d’escolta per definir de forma coral el “dret a la ciutat” en el municipi de València. Per definir i construir els continguts i l’estructura d’aquesta Carta, s’utilitzen dos instruments principals: l’Arxiu de veus, que serveix per a recollir, documentar i visibilitzar part de la diversitat de percepcions i vides a València a través de testimonis d’habitants de la ciutat; i la Conversa oberta, com espai de diàleg i reflexió col·lectiva entorn del seu contingut.
Respon a la voluntat de territorialitzar la idea de progrés en un territori concret i de reflexionar entorn del concepte dret a la ciutat com a paraigües de la vida urbana. És un dispositiu en “beta permanent” per articular què significa en el present l’interés general a la ciutat de València i la seua relació en la idea de futur. El text és contemporani i resultat del moment i el lloc des d’on s’escriu. Es reforça així la idea que el dret a la ciutat és producte de la societat que el defineix, sent un element mutable que respon a les necessitats i aspiracions d’aquesta.
El Tribunal és un organisme permeable. Es diferencia de l’Administració –la tradicional garant de l’interés general– en tant que és una institució de deliberació col·lectiva autogestionada, de democràcia participativa directa. En aquest sentit, el Tribunal funciona com a mecanisme de llei vernacle (vernacular law), una resposta micro-legal al marge de les infraestructures formals establertes que exposa els forats de l’Administració tal com és avui, proposant-hi una resposta iniciada per i amb la gent.
El Tribunal pot ser activat –utilitzat, aplicat, cridat– per diferents col·lectius en diferents moments. L’activació del Tribunal pot tenir diversos orígens: una consulta ciutadana o d’un òrgan de govern, la presa d’una decisió en el si d’un col·lectiu o la posada en marxa d’aquest per “iniciativa pròpia”. El fet que una decisió s’haja pres mitjançant el procés de Tribunal és el que dota de legitimitat aquesta decisió.
El prototip del tribunal busca respondre a aquestes aspiracions mitjançant un procés possible per a la presa de decisions, definint el seu funcionament esperat en fases de presa de decisions i els rols necessaris que haurien de formar part per a la seua composició.
